El blog d'Aigües de Barcelona

Des que es va crear el 1955 fins avui, l’ETAP de Sant Joan Despí s’ha convertit en una de les plantes potabilitzadores tecnològicament més avançades d’Europa. En aquesta planta, processos de sempre com el pretractament, la clarificació i la desinfecció final de l’aigua conviuen amb altres d’última generació, com el tractament de l’aigua amb ozó i carboni actiu, l’osmosi inversa i la reutilització de residus.

Aquí tot gira entorn de la qualitat de l’aigua, que es mesura en tot moment gràcies al laboratori de la planta, en el qual es duen a terme controls de qualitat i analítiques al llarg de totes les etapes del procés. A més, el bon funcionament de la planta està assegurat gràcies al centre de telecontrol, des del qual es governa el funcionament automàtic de totes les instal·lacions de la línia de tractament.

A Aigües de Barcelona gestionem 6 ETAP: Sant Joan Despí, Central Besòs, la Llagosta, el Papiol i les dues de Sant Feliu de Llobregat (Les Estrelles). De totes aquestes, la més gran en volum d’aigua tractada i en processos realitzats és la que ens ocupa en aquest article. Tot seguit intentarem extreure els conceptes clau de la seva activitat perquè puguis comprendre com funciona:

Captació de l’aigua superficial i desarenament

La captació de l’aigua procedent de les fonts d’abastament és la primera peça de tota la cadena de potabilització. La captació es fa a través d’unes galeries situades al nivell de la llera del riu. Posteriorment se n’elimina el material gruixut, com ara graves o sorres, procés que es coneix com a desarenament. Aquesta forma de sedimentació s’obté sotmetent l’aigua a canvis de velocitat.

Preoxidació

A l’aigua sense sediments se li afegeix diòxid de clor. Amb això s’aconsegueixen dues coses: desinfectar i oxidar certs metalls, així com matèria orgànica. L’ús del clor en processos de potabilització no només és efectiu, sinó necessari. De fet, l’aigua potable sempre s’ha de desinfectar, i el clor és un dels tractaments més segurs i eficaços per a això, tal com estableix l’OMS.

Bombament i floculació

En el procés de potabilització, l’aigua passa per un periple. Una vegada sotmesa als tractaments de desarenament i preoxidació, l’aigua es trasllada de nivell mitjançant bombes submergides perquè pugui ser canalitzada per la força de gravetat. Quan s’ha assolit l’altura òptima, es generen flòculs, és a dir, es converteix l’aigua en grumolls, més grans i pesats que el líquid. Això s’aconsegueix gràcies a un floculant, un agent reactiu que uneix les partícules sòlides de l’aigua.

Decantació i filtració per sorra

L’aigua en cru travessa uns tancs en forma de piràmide invertida, en els quals perd velocitat, per la qual cosa el fang es deposita al fons; l’aigua neta queda a la part superior del tanc. Posteriorment passa per uns filtres de sorra fina (procés en què és fonamental que l’aigua passi a una velocitat adequada). Després d’aquest filtratge per sorra, s’hi incorpora aigua subterrània, de més qualitat que la superficial, procedent de l’aqüífer del riu Llobregat. Amb aquest recurs es pot cobrir la demanda d’aigua en cas d’escassetat de recursos.

Bombament intermedi

Novament, l’aigua és elevada perquè el procés segueixi per gravetat. En aquesta fase s’utilitzen quatre cargols d’Arquímedes. Arribats a aquest punt, l’aigua es reparteix en dues línies independents: d’una banda, el tractament per ozó i filtració per carboni actiu, i de l’altra, el tractament d’osmosi inversa.

Ozonització i filtració per carboni actiu

Amb la finalitat de millorar-ne les qualitats organolèptiques (qualitats que poden ser percebudes pels nostres sentits, com el gust, l’olor i el color), l’aigua se sotmet a un tractament amb ozó, el qual completa la desinfecció de l’aigua i reacciona amb matèria orgànica. Junt amb aquest, un altre dels processos capdavanters realitzats a l’ETAP de Sant Joan Despí és el filtratge per carboni actiu, que reté compostos orgànics, bacteris i virus, ferro, manganès i altres metalls en les seves formes oxidades.

Ultrafiltració (UF)
 
Etapa consistent a separar els bacteris de l’aigua. Per aconseguir-ho es treballa amb membranes d’ultrafiltració, semisubmergides i amb funció per a aspiració de l’aigua cap a l’interior. Per la seva mida (0,02 micres) representen una barrera total contra els bacteris.

Osmosi inversa (OI)

Abans d’aquesta etapa, l’aigua se sotmet a tres processos (ultraviolat, filtració de cartutxos i novament ultraviolat), passos indispensables per portar a terme l’OI. En aquest procés, l’aigua passa per unes membranes d’osmosi inversa que permeten obtenir una aigua lliure de virus, bacteris i compostos orgànics i inorgànics.

Remineralització

En aquesta etapa, es mesura i s’ajusta el contingut de sals minerals de l’aigua procedent de l’afinament amb l’aigua de l’osmosi. D’aquesta manera es garanteix que el contingut de sals minerals en l’aigua potabilitzada no proporcioni al líquid un caràcter agressiu ni incrustant.

Cambra de mescles i cloració

En aquesta cambra es mesclen les aigües provinents de les dues línies de tractament i és on té lloc la cloració, que assegura l’eliminació de gairebé la totalitat del contingut d’amoni que quedi en l’aigua.

Estabilització, postcloració i bombament en xarxa

El dipòsit té forma de laberint per evitar l’existència de zones mortes. D’aquesta manera, assegurem que la cloració final s’efectuï de manera homogènia. Quan l’aigua ja està tractada degudament per al seu consum i conforme amb totes les garanties sanitàries, s’impulsa a diferents cotes des de les dues centrals de bombament: cota 10 (Cornellà): 3.300 l/s; cota 50 (Relleu): 2.600 l/s, i cota 70 (zona Gavà): 400 l/s.