Torre de les Aigües
La Torre de les Aigües de l’Eixample va ser un dels primers projectes per abastir d’aigua la Barcelona moderna a la dècada dels 60. Es tracta d’un dipòsit elevat d’aigua construït el 1867, obra de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas, membre d’una important nissaga d’arquitectes i pare de l’artista Apel·les Mestres.
Cal destacar que Mestres va ser un dels arquitectes més importants de la Barcelona de la segona meitat del segle XIX, conegut per ser l’autor de la reconstrucció del Teatre del Liceu l’any 1861 i la façana neogòtica de la catedral de Barcelona, entre d’altres.
El dipòsit, de 25 metres d’altura, va ser un projecte liderat per la Sociedad de Crédito y Fomento de Barcelona, empresa que va promoure les primeres promocions vinculades al desenvolupament del Pla Cerdà. L’empresa promotora era conscient que havia de dotar els nous habitatges de serveis bàsics com l’aigua i, per això, al projecte d’habitatges de la confluència dels carrers Consell de Cent i Roger de Llúria van decidir construir un sistema de captació d’aigua subterrània alimentada pel torrent de l’Olla i elevar-la per sobre dels edificis per tal de dotar-los d’aigua pressuritzada.
EAl 1867 el projecte va ser una realitat. Una màquina de vapor de 25 CV, proporcionava l’energia necessària per captar l’aigua i elevar-la a 25 metres, amb la qual cosa es va aconseguir proporcionar diàriament entre 300 i 400 metres cúbics d’aigua.
A més, en un context d’importants canvis urbanístics i demogràfics, van aparèixer altres projectes hídrics per fer realitat la ciutat moderna projectada per Ildefons Cerdà. El més destacat dels quals va ser Aigües de Barcelona.
